![]() |
| El director d'orquestra es diu Manel. A ell li toca afinar i fer que tothom afini, tocar i dirigir alhora. A fora, Xavier, el seu germà, s'encarrega de la posada en escena. Tot en ordre, cap nota discordant. El Torres Petit és el model exacte de negoci familiar, en la més pura tradició catalana. A l'origen, al 1910, fou una fonda, que amb els anys ha esdevingut hotel, al Passeig de Sant Joan, a Manlleu. L'afecció pels fogons i la taula, respectivament, fou l'esperó perquè al 1986 li neixés a la fonda mare un fill: el Torres Petit. L'aposta estava feta i en ella s'han aplicat els germans Molera, amb una tenacitat i rigor màxims, des dels inicis fins avui. El menjador principal ha adquirit aires càlids i clàssics, és agradable i acollidor, elegant i còmode. És detallista l'ornamentació de les taules i artístic el to de l'ambient. El nou menjador fa funcions de saló privat. A dalt, una sala per a 30 persones emfatitza l'entrada al restaurant del futur immediat, preparada per a vídeoconferències i reunions de qualsevol tipus amb xarxa XDSI. Aprofitant l´ampliació, grups i especialment empreses disposen d'espais idonis com a complement d'activitat. La cuina, per la seva part, manté arrels tradicionals, tractades amb talent d'autor, de cuiner d'alta professió. La premisa és el producte i un ingredient cabdal n'és l'estacionalitat. A la tardor, bolets i a l'hivern, caça i tòfona -amb campanya gran d'Osona Cuina. Respecte per tota classe de peixos, des de les esperdenyes i les angules fins els rogers o la tonyina i les carns apunten vers la tradició (ulls oberts a la d'autor). Que tot surti de la cuina té un paper clau en l'augment de qualitat: el pa és del propi obrador, tant com les fantasies pel cafè. Manel té la cuina i en Xavier el menjador que havien somniat. Un equip humà format a la casa els hi fa de mà dreta.
Pep Palau.
|