El director d´orquestra es diu Manel. A ell li toca afinar i fer que tothom afini, tocar i dirigir alhora. A fora, Xavier, el seu germà, s´encarrega de la posada en escena. Tot en ordre, cap nota discordant.
El Torres Petit és el model exacte de negoci familiar, en la més pura tradició catalana. A l´origen, al 1910, fou una fonda, que amb els anys ha esdevingut hotel, al Passeig de Sant Joan, a Manlleu. L´afecció pels fogons i la taula, respectivament, fou l´esperó perquè al 1986 li neixés a la fonda mare un fill: el Torres Petit. L´aposta estava feta i en ella s´han aplicat els germans Molera, amb tenacitat i rigor màxims, dels inicis fins avui.
Catorze anys després la cuina s´ha fet gran i el Torres, petit. L´ampliació clamava al cel. La remodelació és un exemple de sintonia amb els canvis de temps, així com el gust exquisit dels seus artífexs.
El menjador principal ha adquirit aires càlids i clàssics, és agradable i acollidor, elegant i còmode. És detallista l´ornamentació de les taules i artístic el to de l´ambient.
El nou menjador fa funcions de saló privat. A dalt, una sala per a 40 persones emfatitza l´entrada al restaurant del futur immediat, preparada per a videoconferències i reunions de qualsevol tipus de xarxa WI-FI. Aprofitant l´ampliació, grups i especialment empreses disposen d´espais idonis com a complement d´activitat.
El celler ha esdevingut un espai vital, fet a mida. Construit per a contenir les més diverses ampolles de vi en condicions immillorables, de humitat i temperatura, acondicionat també per rebre els hostes del restaurant, en un ambient distès, tastant, saborejant abans de l´àpat algun dels vins que Xavier Molera ha mimat.L´atenció al client ha esdevingut, doncs, la divisa de la casa.
La cuina, per la seva part, manté arrels tradicionas, tractades amb talent d´autor, de cuiner d´alta professió.
La premisa és el producte i un ingredient cabdal n´és l´estacionalitat. A la tardor, bolets i a l´hivern, caça i tòfona - amb campanya gran d´Osona Cuina-. Respecte per tota classe de peixos, des de les espardenyes i les angules fins als rogers o la tonyina, i les carns, apunten vers la tradició (ulls oberts a la d´autor).
Que tot surti de la cuina té un paper clau en l´augment de la qualitat: el pa és del propi obrador, tant com les fantasies pel cafè.
En Manel té la cuina i en Xavier el menjador que havien somniat. Un equip humà format a la casa els hi fa de mà dreta.
La carta és curta i equilibrada. Els plats tenen gran personalitat.
L´oferta de menús és ben àmplia. Els postres, finalment, tenen el reconeixement de tot aquell que els ha provat, de fora de la comarca i de casa estant. N´hi haurà al carretó i de "fetes al moment".
També hi haurà formatges, a la vista del client. El tabac al punt, amb humidificador inclòs. Les infusions seran obra del propi client.
Al Torres Petit, ara, el menjar d´alt nivell, amb el confort de casa.
Pep Palau | 
